CONVICTE, A s. i adj.
Que està demostrat el delicte (d'un reu).
"E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats, diffugis judicials s esforcen de tot en tot esquivar, per tal que ls encarcerats convinctes cascun sa pena se n port..." Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Oydors
| | |